Maria Porta es retira
La capitana del Vila-sana va anunciar ahir que penja els patins al final de temporada després de 23 anys jugant, 9 al primer equip. “No tinc la motivació ni la il·lusió per seguir un altre any”, diu
Maria Porta, la capitana del Club Patí Vila-sana, va anunciar ahir que aquesta temporada serà l’última en actiu. A les portes de complir els 30 i després de 23 anys patinant, els últims nou formant part del primer equip del seu poble natal, penjarà els patins per emprendre nous reptes i buscant una il·lusió i una motivació que ja no té per continuar més enllà del 30 de juny. “Fa 23 anys que jugo a hoquei, nou a nivell professional, i crec que la vida són etapes i aquesta l’he acabat. Crec que és el millor moment per fer-ho, perquè si continuava un any més, no em veia capaç de donar el meu cent per cent, i jo sempre he donat el 300 per cent en tot allò que he fet. No tinc ni la motivació ni la il·lusió per seguir un altre any més”, va assenyalar ahir SEGRE.
La Maria i la seua germana Victòria van ser la llavor que es va plantar el 2003 com una cosa ocasional, perquè els nens i nenes de Vila-sana poguessin practicar hoquei com una assignatura extraescolar per no haver de desplaçar-se a altres pobles del voltant per fer esport, i que amb els anys s’ha convertit en el club de referència de l’hoquei femení de Lleida i un dels més rellevants de Catalunya i Espanya. “Vaig començar a l’hoquei per casualitat, com una assignatura extraescolar, i no sabia el que passaria més endavant. Arribar a l’elit amb l’equip del meu poble és un somni fet realitat”, reconeix. No es considera “una jugadora referent”, però destaca que “amb els anys m’he convertit en un mirall en el qual es miren molts nens i nenes que comencen des de baix i que somien arribar a dalt de tot”.
Amb el primer lloc de la Lliga assegurat a l’espera del play-off i a les portes d’afrontar la Final Four de la Champions, la Maria va decidir anunciar al seu compte d’Instagram el que havia decidit al novembre i que s’havia anat guardant per a si mateixa. “M’ho estava guardant per a mi, fent aquesta part transitòria del dol per dins”, afirma, per deixar clar que no pensa vincular-se a l’hoquei més enllà de ser una mera aficionada. “Ho deixo del tot. No penso jugar en cap altre equip ni penso entrenar, almenys a curt termini. No tinc l’energia per estar al cent per cent. Estimo l’hoquei i sé que sempre formarà part de la meua vida, però és el moment de nous reptes, noves il·lusions, de fer coses que també m’agraden i que no he pogut fer. No se sap mai què passarà en el futur, però hi ha un 90 per cent de possibilitats de no ser entrenadora. Si hi vaig serà com a aficionada”, va sentenciar.
En el comunicat de comiat, la Maria agraeix a tots aquells que han intervingut en la seua llarga i exitosa carrera i en especial a la seua família, destacant la seua germana Victòria, amb la qual ha compartit totes les vivències a l’equip, i el seu pare Ramon, el president i l’artífex del que avui és el Vila-sana.
Es podrà centrar en la seua altra passió, les curses de muntanya
Maria Porta és una apassionada de la muntanya i més concretament de les carreres, una passió que, per l’hoquei, ha hagut de deixar de banda moltes vegades. “M’agrada esquiar, ser a la muntanya i tinc ganes de fer altres coses, i noto que no vull seguir un any més. Físicament estic bé, però mentalment estic saturada, he cremat aquesta etapa. L’hoquei m’absorbia moltes hores”, explica. Ha participat en diverses edicions de la mítica Ultra Trail del Montblanc, de 60 km, i en l’Epic Trail de la Vall de Boí, en la distància de 40 km. “Ara podré dedicar-me al meu altre hobby”, assenyala.
“Espero acabar amb un triplet, seria anar-me’n per la porta gran”
Malgrat que ha anunciat que se’n va, a Maria Porta li esperen tres grans reptes: Champions, Copa de la Reina i Lliga. “Espero acabar amb un triplet, que seria un somni. Seria anar-me’n per la porta gran”, va indicar la capitana, que no amaga la seua predilecció al parlar de títols. “Soc una persona molt ambiciosa i competitiva, i ho vull guanyar tot, però la Champions ens faria molta il·lusió, sobretot perquè tinc una espineta clavada. Hem arribat a dos finals i les hem perdut, l’última en els penals. Em faria especial il·lusió aixecar-la”, va dir la capitana, que la passada temporada va aixecar la Copa, el Mundial de clubs i la Supercopa.
