El Vila-sana arriba a la final de l'OK Lliga per primer cop
Les del Pla d'Urgell van superar el Palau en el segon partit de la sèrie i aconsegueix per fi un bitllet per a
l’eliminatòria decisiva pel títol. Un gol de Bea Gaete al tall del descans va ser decisiu

Després d’anys d’intents frustrats, el Vila- sana va escriure ahir un altre capítol daurat en la seua història i va arribar per primera vegada a la final pel títol de l’OK Lliga, al batre el Palau (1-2) en el segon partit de l’eliminatòria de semifinals.
Després d’imposar-se amb claredat en el primer matx (5- 1), l’equip del Pla d’Urgell tenia ahir la primera oportunitat per assegurar-se l’accés a la final. I la va aprofitar, encara que no va ser ni de bon tros fàcil, perquè qualsevol detall hauria pogut decidir un xoc que es va resoldre gràcies a l’1-2 de Gaete al tall del descans.
El Vila-sana va sortir molt decidit i va monopolitzar les ocasions en l’inici. No obstant, la primera ocasió local, de Busquets, va estar a punt d’obrir el marcador i va donar inici a un tram d’intercanvi de cops, en el qual les de Lluís Rodero es van avançar.
Va ser en una acció individual de Salvanyà, que va castigar el seu exequip amb una rematada que va significar el 0-1 amb suspens, perquè els àrbitres van tardar a assenyalar el gol. La rèplica del Palau va ser immediata, perquè una passada des de darrere de la porteria de Puigdueta va acabar en gol després de tocar en la lleidatana Gaete (1-1). Però la xilena del Vila-sana es va redimir per culminar un tram final de part d’alternatives amb el gol definitiu.
Després que Victòria Porta, Agudo i Florenza, aquesta amb una bola al pal, fallessin ocasions clares, el Palau s’hauria pogut avançar al 23, amb la directa per la desena falta del Vila-sana. Però Salvat li va parar el llançament a Casaramona i, just abans del descans, la portera local, Laura Vicente, va cometre penal sobre Florenza i, encara que Gaete va enviar al pal el tret, va recollir el rebot i va sentenciar amb l’1-2.
Encara quedava tota la segona meitat al davant, però l’equip del Pla d’Urgell va controlar, sense donar cap opció al Palau, amb possessions llargues i un joc molt dominant que va adormir el partit. Els minuts anaven passant sense que passés res, més enllà d’alguna ocasió lleidatana que hauria pogut sentenciar. La més clara va ser una directa quan ja no quedava ni un minut. Florenza tampoc va encertar, però res va fer perillar l’anhelat accés a la final del Vila-sana, després d’haver- se quedat en semifinals en els tres últims play-offs pel títol.
Lluís Rodero: “No serveix de res arribar a la final si no la guanyes”



